EL PARLAMENT APROVA DEFINITIVAMENT LA LLEI DEL DRET A L'HABITATGE
ICV-EUiA celebra l'aprovació d'una de les seves lleis emblema al govern d'Entesa, que ha estat defensada a la cambra per Dolors Clavell
La Llei del Dret a l'Habitatge ha estat aprovada definitivament al Parlament amb el vot favorable dels tres grups que donen suport al govern d'Entesa. Es tracta d'una de les lleis que s'han aprovat a la cambra amb una emprempta més clarament roig-i-verda. I és que la llei ha estat impulsada per la coalició a través de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, i suposa un marc transformador a l'hora que aquest dret es vegi garantit.
En el ple, ha estat encarregada de defensar-la la diputada d’ICV-EUiA, Dolors Clavell, que ha volgut destacar “el caràcter innovador de la llei que permet la creació d’un parc d’habitatges socials en aquest país”. “És una llei totalment transformadora”.
En aquest sentit, Clavell ha remarcat mesures que inclou la llei i que mai havien estat presents en la reflexió dels poders públics com “la funció social de la propietat a l’hora de referir-se a l’habitatge, els mecanismes que permeten fer front al mobbing, les xarxes de mediació o exigències legals cap a les agències immobiliàries”.
“Alguna vegada s’havia plantejat que no podem confiar l’obtenció d’habitatges socials només a la nova construcció, sinó que havíem de fer alguna cosa perquè la ciutat construïda també generés habitatge a preu limitat? Havíem tingut mai la valentia de repensar les condicions de qualitat dels nostres habitatges i establir paràmetres moderns de sostenibilitat i d’accessibilitat en els nous habitatges i exigències de conservació i rehabilitació en els que ja existeixen? Doncs, la llei ho fa”, ha explicat Clavell.
Especial menció ha fet Clavell a les mesures que inclou la llei per donar resposta a “l’anomalia” que hi hagi habitatges sobreocupats, injustificadament desocupats o infrahabitatges. “Quan es produeix una anomalia el poder públic no pot renunciar a cap de les vies d’actuació possibles i per això vam muntar aquest esquema de mesures incentivadores, acompanyades de penalitzadores i l’acció, i una d’aquestes mesures és el lloguer forçós”.
“No hem quedat que la propietat ha de complir una funció social i que amb això vostès hi estan d’acord? Ens han de titllar d’extremistes, quan el que estem fent és el que es fa a països com Dinamarca, Regne Unit, França, Bèlgica, amb molts menys pisos buits que els que tenim nosaltres. I això ens ho diu el Consultiu també – però vostès no ho destaquen mai”, ha puntualitzat.
Finalment, Clavell ha volgut fer un reconeixement a aquelles persones, a aquells sectors, i a aquells col·lectius que tradicionalment no han tingut un paper rellevant ni han influït en el poder quan parlàvem d’habitatge, i que ara, per primera vegada, han participat activament en l’elaboració d’una llei i d’unes polítiques d’habitatge.
Així la diputada ha mencionat a les associacions de veïns, la Plataforma pel Dret a l’Habitatge Digne, les organitzacions de joves, els defensors dels consumidors, entitats com Justícia i Pau – que treballen en el món de l’exclusió social–, les cooperatives –que fan i han fet habitatge social–, les entitats sense ànim de lucre. I, en definitiva a “tota aquella gent que té una mirada del tema des de la situació dels més desfavorits i que mai no havia estat considerada a l’hora de pensar quina política d’habitatge necessita el país”.
PODEU LLEGIR LA INTERVENCIÓ DE CLAVELL I ELS DIPUTATS DEL PSC I ERC, O CONSULTAR LA TOTALITAT DEL DEBAT SOBRE LA LLEI QUE ES VA FER AL PARLAMENT EN EL SEGÜENT LINK:
http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/05_Projecte_habitatge.pdf
